Ciències Naturals 1/2 ESO curs 2009-2010/ curs 2010-2011

A quina velocitat caminem o correm?

2011-05-27T03:27:00.000-07:00

Hem comprovat experimentalment quina velocitat mitjana acostumem a fer quan caminem o correm.

Les Nostres Velocitats

Hem fet una activitat força interessant que la podeu trobar a la pàgina http://www.biciclat.cat/
sembla que hagi de ser fàcil però ens hem adonat de la dificultat que pot representar circular amb bicicleta i tot el que hem de tenir present. Al finalitzar hem obtingut una puntuació.

Maquetes

Estem intentant fer maquetes amb diferents vehicles que hem trobat a la pàgina http://www.papertoys.com/
Hem triat el vehicle que volem i ara l'hem de col.locar al lloc on li correspon amb les indicacions pertinents , les senyals, els llocs per on poden circular,....

Història dels transports

2011-05-17T10:55:00.000-07:00

Petita història dels transports
A partir d'un treball farem una línea del tempsMitjans de Transport (2)
Un exemple

historia dels transports on Dipity.

Mural col.lectiu

2011-04-10T14:35:00.001-07:00

El mural físicament ha quedat així

Treballs Què passa al Japó?

2011-03-29T13:45:00.000-07:00

Llançada la proposta de fer un poster sobre l'esdeveniment del Japó El Vladis ha respost així:

L'Andrea i l'Anna

Què passa al Japó

2011-03-19T18:02:00.000-07:00

Què passa al Japó?

Terratrèmols

Tectònica de plaques

http://ca.wikipedia.org/wiki/Tect%C3%B2nica_de_plaques

Com es forma un Tsumani?

El tsunami és una onada gegantina provocada per una sacsejada que té lloc en un punt oceànic. En aquest vídeo, Toni Nadal, meteoròleg de TVC, explica amb l’ajut de gràfics com s’ha produït.

L’origen és al fons del mar, on s’ha produït una escletxa de quatre-cents quilòmetres de llargada. Això és el que provoca que l’aigua sigui empesa cap amunt i que tingui lloc el moviment pel qual l’enorme massa d’aigua es trasllada de forma concèntrica.
Velocitat
L’onada gegantina es mou a una velocitat d’entre 500 i 1.000 quilòmetres per hora punta que equival a la velocitat de creuer de molts avions de passatgers. A més, ho fa de forma extensa, ja que l’àrea implicada pot tenir centenars de quilòmetres d’amplitud.
Alçada
Per això no hi ha gaire alçada. Però quan arriba a la costa, queda frenada la velocitat i al mateix temps l’aigua es compacta i guanya alçada. A uns 50 quilòmetres per hora topa amb les platges i molls des d’una alçada que pot superar la desena de metres.
Cop
El més temible, però, no és aquest cop sinó la seva durada, perquè l’onada pot tenir, com aquesta del Japó, fins a cinc quilòmetres de llargada, una quantitat d’aigua de mar que no deixa d’avançar fins que tot aquest volum ha arribat a terra ferma.
Extensió
El Japó ha estat ara la zona afectada amb més immediatesa, per la seva gran proximitat amb l’epicentre del terratrèmol i el punt de trencament del sòl del fons marí, però en les següents hores l’onada haurà arribat a les illes pacífiques, la costa del llevant australià, la cara nord de l’arxipèlag neozelandès i les costes occidentals d’Àmèrica del Nord i del Sud.

És impressionant!

http://www.abc.net.au/news/events/japan-quake-2011/beforeafter.htm

Visió dels 534 terratremols

http://www.japanquakemap.com/

El tema complert http://ca.wikipedia.org/wiki/Terratr%C3%A8mol_i_tsunami_de_Sendai_de_2011

Les centrals nuclears

http://tecno12-14.info/enernuclear.html

Les centrals nuclears

Quina és la matèria prima d'una central nuclear?

L'Urani ( isòtop 235)

Open publication - Free publishing - More news

Quan es bombardeja un àtom d'urani 235 amb un neutró es produeix aquesta reacció

²³⁵U + n → ²³⁶U → ¹⁴⁰Ba +⁹³Kr + 3n

http://tecno12-14.info/enernuclear.html

http://www.iesmariazambrano.org/Departamentos/flash-educativos/nuclear.swf

Hem fet diferents representacions de la fissió de l'urani.

Biomes terrestres

2011-03-18T17:38:00.000-07:00

Treball individual
Fitxa resum dels biomes terrestres

Open publication - Free publishing - More news

Treball grupal ( 2n A, B,C i D)
Mural dels biomes terrestres.

Treball cooperatiu
Fer la presentació d'un bioma.
Els resultats:

Desert (1)Ana Nerea i Laura

View more presentations or Upload your own.

treball_natus_ Andrea, Alba, Tamar i Anaïs

View more presentations or Upload your own.

Sabana Carlos i Vlaids

View more presentations or Upload your own.

Biomes. La tundra

View more presentations or Upload your own.

EL_TAIGA Carles i Adrià

View more presentations or Upload your own.

El desert Cristina i Anna

View more presentations or Upload your own.

Bosc_caducifoli

View more presentations or Upload your own.

ECOSISTEMESraulmendez

View more presentations or Upload your own.

el desert layla_houda_karima

View more presentations or Upload your own.

LA_PRADERIA-africa, zur, kautar

View more presentations or Upload your own.

la selva asma i miriam

View more presentations or Upload your own.

Mapa de conceptes. Ecosistema

2011-03-10T16:20:00.000-08:00

Ecosistema

Utilitzant una eina del word hem fet un mapa de conceptes amb il.lustracions sobre les parts d'un ecosistema.

Treball cooperatiu

Cada grup ha de preparar un trencaclosques d'un determinat ecosistema ( triat), per a un possibles alumnes amb l'objectiu de distingir entre ecosistema biòtop i biocenosi

Densitat de diferents líquids

2010-08-03T09:36:00.000-07:00

Juguem amb la densitat

Bon estiu

2010-06-12T10:22:00.001-07:00

ImageChef.com Poetry Blender

Dossiers

2010-06-07T16:15:00.001-07:00

Les evidències del nostre treball es troben als dossiers que hem elaborat on hem de recollir tot el que hem fet, el que fet ( requisit indispensable per aprovar l'assignatura. Hem fotografiat els nostres dossiers

Aprenem a fer mapes de conceptes

2010-06-04T09:52:00.000-07:00

Un dels objectius del curs és aprendre a fer mapes de conceptes.
Veurem una petita mostra.

Cicle de l'aigua

2010-03-30T03:07:00.000-07:00

Durant el primer trimestre vam estudiar el cicle de l'aigua.
Per si ho voleu recordar,gràcies al projecte Espurna, he trobat aquest vídeo que em sembla molt interessant. Si el veus, fes-ne un esquema i fes la relació amb el que vam estudiar.

Problemes de densitat.

2010-03-18T17:10:00.000-07:00

Objectiu: Aprendre a solucionar problemes de densitat.
Procediments:

Trobar densitats de diferents sòlids i líquids de forma experimental.
Fer alguns problemes a classe de forma col.lectiva.
Prova individual, utilitzant un full d'instruccions per tal de veure qui ha assolit el concepte i els procediments per a solucionar adequadament un problema.
Treball cooperatiu en grups on un membre expert ajuda a la resta a perfeccionar o adquirir les habilitats necessàries per resoldre problemes.
Control individual de tres problemes escollits a l'atzar. La nota final serà la mitja de les notes individuals del grup.

Materials de treball utilitzats.

Mètodes de separació de mescles

2010-03-17T16:52:00.001-07:00

Visualitza aquesta pàgina i experimenta.

Mescles i dissolucions

2010-03-17T16:36:00.000-07:00

Aquesta presentació pot ser un bon resum del que hem tractat.

Mescles i dissolucions

View more presentations from jcarmonaespinosa.

Pàgina web per treballar

2010-03-10T17:18:00.000-08:00

Entrem i experimentem amb el suport d'un laboratori virtual

En acabar vaig demanar qui volia fer un còmic sobre la història de la corona d'Hieró i Arquímedes. Aqui hi ha el que van fer l'Assma i l'Àlex Moncusí. També el de l'Alex Pérez

El de la M. Carmen Sánchez

I el de la Karima Oualmahi

Repasem: Massa, volum i densitat.

2010-03-10T16:14:00.000-08:00

Aqui hi ha una presentació que ens pot servir molt bé, per a fer un respas dels conceptes de massa, volum i la seva relació, la densitat.

Cc 1er Eso Unitat 1 Massa, Volum I Densitat

View more presentations from jcarmona.

Mines de potassa

2010-03-10T15:35:00.001-08:00

Val la pena mirar el video. Després heu de fer-ne el resum.

Aqui tenim algunes mostres dels vostres resums. Comencem amb el de la Laura

També el de l'Alex

La Cristina Chillon ho ha tramés així. Molt bé

Resum video Mines de potassa de Cristina Chillon

Publish at Calaméo or browse others.

Exposició

2010-03-03T16:51:00.000-08:00

Hem recollit tots els materials treballats a les diferents classes de primer i els hem penjat al passadis.

L'objectiu final ha estat la realització d'un "examen" sota el lema. Què he aprés!.

De forma individual cada alumne/a ha hagut d'elaborar un guió de l'exposició, sota la consigna de situar-se en el paper de guia que ha d'explicar el contingut de la mateixa a un grup de visitants.

Minerals a la cuina.

2010-03-03T16:30:00.000-08:00

A partir de l'activitat 1 dels quaderns virtuals
Hem fet l'activitat de contestar les preguntes de l'activitat ( sobre paper), nosaltres no disposem d'ordinadors a l'aula.
Hem dibuixat la nostra cuina.
Hem localitzat les imatges dels minerals i els hem situat a la cuina.

Aquí podem veure una petita mostra dels treballs que hem fet

Un litre equival a 1dm3

2010-02-27T18:32:00.000-08:00

Tot treballant el volum.

La Laura ho va voler experimentar a casa seva i ens mostra el testimoni.

Aplicacions de la roca calcària.

2010-02-27T17:51:00.000-08:00

A partir d'un esquema sobre les aplicacions de la roca calcària, hem fet nosaltres el nostre esquema.
Procediment:

Lectura d'imatges (llegir l'esquema, a nivell individual i col.lectiu. L'esquema està extret de llibre de naturals de 1r d'ESO de l'editorial Teide.
Fer el nostre propi mapa de conceptes.

El nostre primer treball cooperatiu

2010-02-18T17:22:00.000-08:00

Comencem a fer treball cooperatiu amb el grup de 1r B.
El treball té dues vessats
1. Aprendre a treballar cooperativament.
2. Assolir l'objectiu que ens han proposat: Ús de les roques i els minerals en el nostre entorn.

Tots els grups li van donar forma de mural.

Un cop acabat el mural s'ha de presentar a la resta de la classe. Tots els membres del grup han de participar. Cada grup ha d'elaborar tres preguntes, que vregui significatives, amb resposta per a fer l'avaluació global del treball.
La resta de la classe pot fer les preguntes que cregui convenients.

El pas següent és l'avaluació. Aquesta consta de quatre parts:

Metaavalaució del funcionament del grup. (quadern de treball).
Avaluació de la presentació del treball per part dels companys de classe.
Contestar unes preguntes breus que la mestra selecionarà de les preguntes que ha presentat cada grup.
Nota final de la mestra.

Classificació de les roques segons l'origen

2010-02-18T15:54:00.000-08:00

Situem les roques en el seu origen i les classifiquem.en sedimentàries, metamòrfiques i magmàtiques.Aquest treball el fem de forma individual.
Posteriorment, amb l'ajut d'un quadre segons característiques farem una subclassificació de les roques sedimentàries, magmàtiques i metamòrfiques.Aquesta vegada el treball el farem en grups de tres persones triades a l'atzar.
El procediment d'actuació serà:
1. Lectura individual i interpretació col.lectiva del quadre resum per tal d'elaborar un mape de conceptes.
2. Distribució de tasques: Un/a encarregat/ada de dictar el mapa de conceptes. Un/a encarregat/ada d'ecriure i un/a encarregat/ada d'il.lustrar el mape amb les fotografies lliurades.

Granit i Gres

2010-02-18T10:50:00.000-08:00

A partir d'un exercici del llibre Vida i Roques de primer d'ESO de l'editorial Teide. Hem realitzat l'exercici de construir sobre el paper la simulació d'una roca magmàtica (granit), formada per cristalls i una roca sedimentària (gres), formada per grans.

Sembla fàcil, però com que la mestra no ens va voler donar indicacions i ens va "obligar" a seguir les instruccions exactes de l'exercici, la cosa no va ser tant fàcil com ens esperavem.
Els procediments van ser:

Llegir el full i seguir el que ens indica.
Fer el primer exercici, distinguir grans de cristalls.
Retallar els cristalls.
Construir el trencaclosques amb els cristalls, sense que quedin separacions entre ells.
Identificar quin tipus de roca representa i pintar els cristalls dels colors que ens indiquen que corresponen a els tres minerals que formen el granit.
Retallar els grans i construir una roca fixant-nos que quedaran buits entre els grans.
Identificar la roca que volem simular, el gres.
Observació directa d'un granit i d'un gres, a ull nu i amb la lupa binocular.

Aqui en teniu una mostra del resultat final.

Ús de les roques i els minerals

2010-02-13T12:30:00.001-08:00

Les mines de Bellmunt

El cicle de les roques

2010-02-13T08:24:00.001-08:00

Gràcies a un company Lluis Fernando Torrens, hem trobat un recull de videos que ens expliquen el cicle de formació de les roques.

En acabar de veure el video hem fet un resum dels continguts.
També ens ha ajudat a fer una classificació de les roques. I el cicle de les roques.
CICLE DE LES ROQUES

Coneixements previs
Lectura d'imatges.

5' lectura individual
10' posta en comú per parelles.
10' gran grup

Per parelles elaboració de cinc preguntes. (recollida de les fitxes)
Individual: Omplir un esquema amb buits.

Determinació experimental de la densitat d'un mineral

2010-01-29T08:40:00.000-08:00

Passos que hem seguit.
Retpe: Com podríem calcular la densitat d'un mineral.
1. A nivell individual i amb l'ajut de llibre, pensem com ho feriem
2. En petit grup discutim les idees individuals.
3. En gran grup, dissenyem i consensuem els procediments que hem de seguir.
4. Ho experimentem.

També vam nesurar experimentalment la densitat de diferents sòlids i líquids

Classificació de les fulles

2010-01-17T15:58:00.000-08:00

L'alumant de l'optativa de petites investigacions, vam sortir al jardi del centre per tal de recollir diferents fulles, amb la finalitat de classificar-les seguint una determinada pauta.

Tractament de l'aigua en una població.

2010-01-17T15:50:00.000-08:00

Seguint els continguts del nostre llibre, vam construir el procés que segueixen les aigües de les ciutats. Una planta potablitzadora, com arriba l'aigua a les llars i el tractament de les aigües residuals mitjançant la depuradora.

També hem fet filtres per depurar l'aigua

Per saber-ne més

L'Univers

2009-12-27T15:41:00.000-08:00

Intentem situar el nostre planeta dins l'Univers.

En l'Univers existeixen milers de milions de galàxies, cada una de les quals conté, al seu torn, milers de milions d'estrelles i matèria interestel.lar: grans núvols de gas hidrogen i pols.

El nostre planeta és com una gran esfera que gira sobre ella mateixa i a l'entorn del Sol i que forma part, juntamnet amb altres astres , del sistema solar. El sistema solar no és més que una part - una part molt insignificant- de l'incomptable conjunt d'estels, a més de gas i pols, que formen una galàxia. La nostra galàxia, que els grecs van batejar amb el nom de Via Làctia, aplega aproximadament cent milions d'estels. Té forma d'espiral. El sistema solar es troba en un dels seus braços.

Hem participat en la realització d'una exposició.

2009-12-25T12:24:00.000-08:00

En motiu de l'any internacional de l'astronomia el departament de ciències experimentals de l'INS ha realitzat una exposició de treballs relacionats amb el tema. L'alumnat de primer hem participat amb treballs i amb el propi muntatge.

el guió de l'exposició el podeu trobar en la presentació següent:

Exposició Setmana De La CièNcia En Blau

View more presentations from mcunille.

A l'exposició s'hi podia trobar un apartat d'imatges interessants sobre astronomia. Aqui en teniu una mostra i recordeu que surten cada dia en la pàgina web que trobareu clicant damunt del recull d'imatges. Val la pena donar-hi una ullada, hi trobareu fotografies molt interessants, acompanyades d'explicacions molt entenedores.

Les molses

2009-12-23T17:25:00.000-08:00

Les molses formem part del que hem anomenat botànica nadalenca.

Les hem observat a ull nu i amb un aparell òptic anomenat lupa binocular.

Aquí he seleccionat unes fotografies de les moltes que podreu trobar en una magnifica pàgina que trobareu si cliqueu aquí, és una llàstima però no sé el nom de l'autor.

Optativa Petites investigacions.

2009-12-23T16:46:00.000-08:00

Classificació de les fulles.
Hem sortit al jardi del centre, hem recollit diferents fulles i les hem classificat segons el tipus de limbe, de vora, de nerviació utilitzant una taula de classificació.

Botànica nadalenca

2009-12-22T16:22:00.000-08:00

Després de la Constitució hem fet un petit parèntesi en el temari, per endinsar-nos en el món de la Botànica nadalenca .

Hem treballat un dossier amb un recull de les plantes que ens acompanyen durant aquestes festes. La Poinsetia ens ha acompanyat durant aquests dies , l'hem observat, dibuixat i fotografiat.

El resultat final ha estat un treball en grups, on cada grup ha intentat explicar un dels elements de la botànica nadalenca.

El sistema solar a escala

2009-12-19T17:26:00.000-08:00

Fem un mural on hi representem el sistema solar a escala. per fer-ho hem seguit les indicacions de l'activitat experiemental del nostre llibre Domènech, M.; Duñach, M.; Jimeno, A.; Saumell, I.; Ugedo, L. Biologia i Geologia 1 Editorial Casals

2009-12-05T16:29:00.000-08:00

Primer vam visualitzar aquest video i en vam fer un resum seguint un guió:

Els núvols

Preguntes relacionades amb el vídeo de L'espai "Méteo K"

1. Què és un núvol?

2. Com pot ser que els núvols s’aguantin a l’aire?

3. Trobem núvols de tres colors, blancs, grisos i vermells. Quin és el motiu dels diferents colors?.

4. De què depèn la forma dels núvols?

5. A quins tres factors fa referència el nom dels núvols?

6. Com s’anomenen els núvols alts que semblen cabells?

7. Com s’anomenen els núvols mitjans que semblen cotó?

8. Què poden provocar els núvols baixos?

Després vam sortir al pati per veure el cel i vam dibuixar el que veiem

i també ho vam fotografiar

Create your own video slideshow at animoto.com.
La tasca per casa consistia en buscar imatges de núvols, aquest és el resultat de Cristina Chillon.

2009-11-16T16:07:00.000-08:00

Observació astronòmica

Els núvols

2009-11-16T15:39:00.000-08:00

Els núvols

Ramon Pérez ha elaborat un power sobre les diferents tipologies de núvols

Tipus De NúVols

View more presentations from mcunille.

La Terra

2009-11-10T17:37:00.000-08:00

Per començar ens vam introduir construint un globus terraqui amb el poliedre que més s'hi assembla

Després vam intentar fer el nostre globus terraqui, la lluna i alguns planetes.

Estem fent un globus terraqui. Aqui mostrem algun dels resultats.Destacarem el treball de l'Alex Moncusí.