divendres, 27 de maig del 2011

A quina velocitat caminem o correm?

Hem comprovat experimentalment quina velocitat mitjana acostumem a fer quan caminem o correm.



Les Nostres Velocitats

Hem fet una activitat força interessant que la podeu trobar a la pàgina http://www.biciclat.cat/
sembla que hagi de ser fàcil però ens hem adonat de la dificultat que pot representar circular amb bicicleta i tot el que hem de tenir present. Al finalitzar hem obtingut una puntuació.

Maquetes

Estem intentant fer maquetes amb diferents vehicles que hem trobat a la pàgina http://www.papertoys.com/
Hem triat el vehicle que volem i ara l'hem de col.locar al lloc on li correspon amb les indicacions pertinents , les senyals, els llocs per on poden circular,....

dimarts, 17 de maig del 2011

Història dels transports

Petita història dels transports
A partir d'un treball farem una línea del tempsMitjans de Transport (2)
Un exemple

diumenge, 10 d’abril del 2011

Mural col.lectiu



El mural físicament ha quedat així

dimarts, 29 de març del 2011

Treballs Què passa al Japó?

Llançada la proposta de fer un poster sobre l'esdeveniment del Japó El Vladis ha respost així:

L'Andrea i l'Anna

dissabte, 19 de març del 2011

Què passa al Japó

Què passa al Japó? japó

Terratrèmols tre



Tectònica de plaques

pan

Com es forma un Tsumani?

t
El tsunami és una onada gegantina provocada per una sacsejada que té lloc en un punt oceànic. En aquest vídeo, Toni Nadal, meteoròleg de TVC, explica amb l’ajut de gràfics com s’ha produït.
L’origen és al fons del mar, on s’ha produït una escletxa de quatre-cents quilòmetres de llargada. Això és el que provoca que l’aigua sigui empesa cap amunt i que tingui lloc el moviment pel qual l’enorme massa d’aigua es trasllada de forma concèntrica.
Velocitat
L’onada gegantina es mou a una velocitat d’entre 500 i 1.000 quilòmetres per hora punta que equival a la velocitat de creuer de molts avions de passatgers. A més, ho fa de forma extensa, ja que l’àrea implicada pot tenir centenars de quilòmetres d’amplitud.
Alçada
Per això no hi ha gaire alçada. Però quan arriba a la costa, queda frenada la velocitat i al mateix temps l’aigua es compacta i guanya alçada. A uns 50 quilòmetres per hora topa amb les platges i molls des d’una alçada que pot superar la desena de metres.
Cop
El més temible, però, no és aquest cop sinó la seva durada, perquè l’onada pot tenir, com aquesta del Japó, fins a cinc quilòmetres de llargada, una quantitat d’aigua de mar que no deixa d’avançar fins que tot aquest volum ha arribat a terra ferma.
Extensió
El Japó ha estat ara la zona afectada amb més immediatesa, per la seva gran proximitat amb l’epicentre del terratrèmol i el punt de trencament del sòl del fons marí, però en les següents hores l’onada haurà arribat a les illes pacífiques, la costa del llevant australià, la cara nord de l’arxipèlag neozelandès i les costes occidentals d’Àmèrica del Nord i del Sud.
És impressionant!

Visió dels 534 terratremols

http://www.japanquakemap.com/
El tema complert http://ca.wikipedia.org/wiki/Terratr%C3%A8mol_i_tsunami_de_Sendai_de_2011

Les centrals nuclears


Les centrals nuclears atom
Quina és la matèria prima d'una central nuclear?
L'Urani  ( isòtop 235) urani

Quan es bombardeja un àtom d'urani 235 amb un neutró es produeix aquesta reacció
235U + n → 236U → 140Ba +93Kr + 3n
reac
p0

http://www.iesmariazambrano.org/Departamentos/flash-educativos/nuclear.swf

Hem fet diferents representacions de la fissió de l'urani. 



divendres, 18 de març del 2011

Biomes terrestres

Treball individual
Fitxa resum dels biomes terrestresTreball grupal ( 2n A, B,C i D)
Mural dels biomes terrestres.
Treball cooperatiu
Fer la presentació d'un bioma.
Els resultats:

dijous, 10 de març del 2011

Mapa de conceptes. Ecosistema

Ecosistema
Utilitzant una eina del word hem fet un mapa de conceptes amb il.lustracions sobre les parts d'un ecosistema.



Treball cooperatiu 
Cada grup ha de preparar un trencaclosques d'un determinat ecosistema ( triat), per a un possibles alumnes amb l'objectiu de distingir entre ecosistema biòtop i biocenosi